güell m

Definició

Sabíeu que el cognom d’una de les famílies més il·lustres de la història del país és el xiscle que fan animals com el porc o la rata? Doncs sí, els güell(s) (o esgüells) són aquells crits estridents i molestos que llancen els verros quan els duus a matar o els ratolins quan els trepitges la cua. I d’aquí, per cert, els verbs güellar i esgüellar.

Pau Vidal i Jordi Palou, El llibre del Paraulògic (Barcelona: Ara Llibres, 2022), pàg. 128

Etimologia

Variant d’esgüell, d’esgüellar, probablement d’un encreuament de derivats de godall i guilla, dos animals que xisclen així.

Usos

  • En aquells anys el camp era ple de silenci i el xerricar d’un carro se sentia d’una hora lluny. Un silenci de saborosos records que harmonitzava amb el paisatge sonor del poble, que amb els anys ha desaparegut: el cant del gall i els güells dels porcs oïts en la dolçor de l’últim son, la remor d’un ramat d’ovelles passant pel darrere de les cases, el trepig solitari d’un veí i el crit d’una veïna, el grinyol suau de la corriola del pou i el xap de la galleda en tocar l’aigua, el bramul d’una vaca, el martelleig del ferrer sobre l’enclusa.

    Carles Fontserè, Memòries d’un cartellista català (1931-1939) (Barcelona: Pòrtic, 1995), pàg. 29

Tema de la setmana

Mots que aprenem (potser sense voler-ho) gràcies al Paraulògic… i al Llibre del Paraulògic (Ara Llibres, 2022). Si en voleu guanyar un exemplar, participeu al concurs del tuti fantasma! (com ho podeu fer?).

El tuti fantasma d’avui és gabanot. Qui s’anima a definir-lo?

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “güell”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

entenimentclucull