Definició
Sabíeu que el cognom d’una de les famílies més il·lustres de la història del país és el xiscle que fan animals com el porc o la rata? Doncs sí, els güell(s) (o esgüells) són aquells crits estridents i molestos que llancen els verros quan els duus a matar o els ratolins quan els trepitges la cua. I d’aquí, per cert, els verbs güellar i esgüellar.
Pau Vidal i Jordi Palou, El llibre del Paraulògic (Barcelona: Ara Llibres, 2022), pàg. 128
Etimologia
Usos
En aquells anys el camp era ple de silenci i el xerricar d’un carro se sentia d’una hora lluny. Un silenci de saborosos records que harmonitzava amb el paisatge sonor del poble, que amb els anys ha desaparegut: el cant del gall i els güells dels porcs oïts en la dolçor de l’últim son, la remor d’un ramat d’ovelles passant pel darrere de les cases, el trepig solitari d’un veí i el crit d’una veïna, el grinyol suau de la corriola del pou i el xap de la galleda en tocar l’aigua, el bramul d’una vaca, el martelleig del ferrer sobre l’enclusa.
Carles Fontserè, Memòries d’un cartellista català (1931-1939) (Barcelona: Pòrtic, 1995), pàg. 29
Tema de la setmana
Mots que aprenem (potser sense voler-ho) gràcies al Paraulògic… i al Llibre del Paraulògic (Ara Llibres, 2022). Si en voleu guanyar un exemplar, participeu al concurs del tuti fantasma! (com ho podeu fer?).
El tuti fantasma d’avui és gabanot. Qui s’anima a definir-lo?
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribagorçà.