grimpar v

Definició

1  Enfilar-se ajudant-se de les mans.

Per arribar al cim, abans has de grimpar per unes roques molt altes.

2  Ascendir en l’escala social ambiciosament i sense escrúpols.

El nou secretari només mira de grimpar.

Etimologia

Del francès grimper, mateix significat, variant nasalitzada de gripper, del fràncic gripan, ‘agafar’.

Usos

  • Però la bogeria de l’Ernest era nocturna, i, per tant, li era d’allò més fàcil convèncer la gent que era ella, la Mar, qui estava boja, una mare que no era capaç d’educar els fills com Déu mana, que menjaven fora de temps, amb les sabates brutes, l’anorac pengim-penjam, els pantalons agafats amb imperdibles. Val a dir que tot això era cert, però també ho era que mai no havia vist una quitxalla tan feliç, uns nens cridaners, si voleu impertinents, una mena de saltimbanquis que amanyagaven el cos generós de sa mare quan els venia de gust, per grimpar tot seguit a l’arbre més alt i explicar cridant el conte de Simbad i la princesa.

    Montserrat Roig, El cant de la joventut (Barcelona: Edicions 62, 1989)
  • La fragata feia estona que havia llevat l’àncora. La nostàlgia d’altres temps que quedaven definitivament enrere es va barrejar amb l’ansietat que li provocava un futur incert i que va accelerar el pols de la Constança. Mentrestant, una trentena d’homes grimpaven per les dretes escales de corda; a les altures, els mariners eren com formigues atrapades en una teranyina.

    Coia Valls, La cuinera (Barcelona: Edicions B, 2014)

Tema de la setmana

Verbs en moviment

Un comentari a “grimpar”

  1. Esteve Grau

    Si feu servir aquest verb, compteu que els defensors de la puresa us renyaran. El professor @virgili7, per exemple, ho ha fet sovint a la seva tribuna de Twitter. Però sense posar en dubte el criteri defensat pel professor i altres autoritats, cal recordar que l’antiguitat de grimpar no és pas cosa de quatre dies. En aquest terme indubtablement francès ja s’hi van inspirar (amb una voluntat clara de catalanització) els fundadors de les sabateries Grimp, que almenys recordem que van tenir botigues a Barcelona ja als anys seixanta del s. XX.
    No en puc donar testimoni personalment, però els sabaters de can Grimp s’atribuïen tenir una antiguitat considerable.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

menejargrimpa