Definició
1 (adv) Deixant-se anar indolentment a un costat i a l’altre, sense cap gràcia ni elegància.
Estava fatigat i caminava pengim-penjam.
2 (m i f) Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera.
Fixa’t com va, és un pengim-penjam.
Etimologia
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del clàssic pendere, mateix significat.
Usos
De sobte sorgeix una bicicleta del no-res que baixa a tot drap pel mig del carrer d’Aribau. És una bici de rodes minúscules i manillar llarguíssim, decorada amb molts petits detalls d’estètica Harley. La munta un noi negre amb una samarreta taronja i uns pantalons de bàsquet pengim-penjam. Quan arriba a la cruïlla encara pedaleja més de pressa per esquivar un cotxe vermell que ve llançat pel carrer de Mallorca, confiat en la verdor del seu semàfor. El negre aconsegueix esquivar-lo per poc i talla cap al xamfrà oposat.
Màrius Serra, Farsa (Barcelona: Planeta, 2006), pàg. 312Recordo com rèiem amb l’aventura aquella del vell de Montenar que una nit es va emportar uns calçotets d’una casa. Estesos vora el foc, al damunt del banc, on s’havia assegut per escalfar-se l’home, se li havien enganxat a la roba en alçar-se. A mig camí de casa seva en aquella nit gelada, va descobrir els calçotets pengim-penjam al seu darrere que sobresortien aguantats pel gec.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 17
Tema de la setmana
Aquests dies veiem reduplicacions suggerides per Jem Cabanes, rodamotaire convidat de la setmana.