El desencadenament a gran escala de la publicitat comercial és, sense cap mena de dubte, un dels fenòmens més considerables de la societat contemporània: tan considerable com el que més. Resulta difícil de no adonar-se’n. En realitat, l’home de la nostra època, per poc que participe dels avantatges i dels inconvenients de l’àrea industrialitzada, viu immers, des que es lleva fins que es gita, en una densa, difusa i obsessiva atmosfera publicitària.

Joan Fuster, «Petita teoria de l’eslògan», dins L’home, mesura de totes les coses (Barcelona: Edicions 62, 1967)

Tots abandonaren el menjador —elles sense dir paraula—, i Muhammad se’n va anar a gitar-se tot sufocat d’ira i d’impaciència, després d’haver agafat una cistella que li dugué un criat i que ell es deixà al costat del llit. Tot seguit, es despullà, es gità i va apagar el llum.

Enric Valor, «El castell del Sol», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)