Definició
Peça de vestir d’abric que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons. Antigament arribava només fins a la cintura; actualment és una mica més llarg i s’usa, per extensió, com a sinònim d’americana o jaqueta.
Agafar el gec: disposar-se a anar-se’n. Si agafo el gec, no em veuràs més.
També: geca, jac
«A Sant Bernat, es jac cordat»: vol dir que a les darreries d’agost ja comença a refrescar el temps (Mallorca).
Etimologia
Variant de jac (usat en els parlars meridionals, juntament amb jaca); derivat regressiu de jaquet o jaqueta, del francès jaquet, jaquette, diminutius del francès antic jaque, ‘espècie de gec o gipó‘, i aquest, probablement del nom propi Jacques, ‘Jaume’, aplicat genèricament als pagesos de França segurament per la freqüència d’aquest nom entre aquest estament; la jaquette havia estat una peça de vestir típica dels pagesos.
Usos
Un hom sols gosaria demanar per al vostre recomanat, i el meu amic, noble damisel·la, una plaça de guarda-passeigs. La gorra amb visera, el gec amb solapes verdes, els borseguins rossos i el garrot amb crossa li escaurien molt. Però, per aconseguir això, calen bones influències.
Prudenci Bertrana, L’ós benemèrit i altres bèsties (1932)I el Ciset va deixar l’amo a les fosques i es va endur les pampallugues de l’espelma escales amunt i l’amo va sentir remor de veus però no va distingir què deia el Ciset a la seva dona. El cas és que va baixar al cap de pocs minuts, vestit i amb un gec a sobre perquè encara que eren a finals de setembre començava a fresquejar.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 260
Tema de la setmana
Monosíl·labs