Si amb la seva ploma no arriba mai a fer sang ni esqueixar els núvols, arriba a donar gairebé sempre una sensació de benestar intel·lectual, una nota intel·ligent i sensible. En Plana, que com a home és un sant, com a escriptor és un gat dels frares. Llegeix tots els llibres i sap totes les coses que passen pel món. I sap orientar el seu pensament i la seva paraula pels camins que li vénen més de gust.

Josep M. de Sagarra, «Alexandre Plana» (La Publicitat, 28 de juny del 1925), reproduït L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 454

[31 de maig de 1949]  Sopar, a casa de Sidi Barakka. Com que no és la primera vegada que dino a la manera típica dels moros, no em sobta tot allò de remenar les plàteres amb els dits i de quedar amb la cara bruta. Em fa gràcia aquell te bullent amb menta, que cal xarrupar de tan bullent —és l’etiqueta— i que, cal dir-ho, et fa pair ràpidament tots aquells greixos. Dono les gràcies a l’amo de la casa per aquells menjars típics. Ell, a qui tinc per un penques, però que alhora és un gat dels frares, em respon: «Sí, ho hem fet expressament per vostès. Nosaltres solem menjar bistecs i ous ferrats, com tothom…».

Maurici Serrahima, Del passat quan era present, II (1948-1958) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), pàg. 90