galta f

Definició

Part de la cara que s’estén a cada costat des de sota l’ull a la barbeta.

D’algú que té les galtes ben plenes diem que és galtut o galtaplè. Hi ha diverses maneres de referir-se a les galtes molt plenes: galtes de pa de ral, de pa tou, de pa torrat, de farro, de formatge, de trompeter…

Etimologia

Del català antic gauta, d’un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’.

Usos

  • Per dissimular les llàgrimes que li queien
    galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
    la pluja a la cara.

    Joan Brossa, «Per dissimular les llàgrimes…», dins Ollaó! (Barcelona: Alta Fulla, 1989)
  • Ulls,
    pestanyes i celles.
    Llavis, galtes
    i ungles.
    Orelles,
    dents i mentó.
    Cos, cabell
    i mans.
    Bust, front
    i espai entre els ulls.
    Cintura,
    sexe i peus.
    La lluna
    ha estat transformada en dona
    per efecte del meu
    cant.

    Joan Brossa, Cau de poemes (1960)

Tema de la setmana

Mots trets de poemes de Joan Brossa (1919-1998) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arreplegarmuscle