galtaplè -ena adj

Definició

Que té les galtes plenes.

Etimologia

De galta i ple. Galta ve del català antic gauta, d’un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’.

Usos

  • Els vietnamites conviuen amb una petita colònia d’expatriats, entre els quals m’hi compto, que decidí abandonar els sorolls eixordadors que el trànsit del centre de la ciutat produeix sense parar. Aquí hi ha l’ambaixada d’Egipte; allà la residència de l’ambaixador de l’Argentina. Una mica més enllà, un restaurant ucraïnès que tot just fa uns mesos obrí les seves portes, amb un encarregat galtaplè i rodó que traspua convexitat i eslavisme pels quatre costats.

    Josep M. Capilla, «El punt exacte d’arrogància» (Vilanova Digital, 9 d’abril del 2004)
  • I la seva salut no és precària. És galtaplena, de formes declarades i construïda a mesura de la seva cadira.

    Xavier Benguerel, El testament (Barcelona: Club Editor, 1955)

Tema de la setmana

Mots compostos amb parts del cos

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bocamoll -aesquenadret -a