Definició
Que diu fà cilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.
També: bocafluix
Etimologia
De boca i moll, aquest darrer en el sentit de ‘bla, tou’, del llatà mollis, ‘tou, flexible, suau’. Altres mots derivats de mollis són amollar, mullar i mol·lusc.
Usos
El delegat de Defensa, destituït per bocamoll. — El ministre de Defensa, Federico Trillo, va ordenar ahir al matà la destitució immediata del delegat del ministeri a Girona, el tinent coronel Francisco José Mateo SeguÃ, arran d’unes declaracions que el militar havia fet el dia abans afirmant que les dones aspirants a soldats no són capaces de fer ni una sola flexió a terra.
Tura Soler, El Punt [edició comarques gironines], 18 de novembre del 2000ÂJa se sap que en tota barbacoa hi ha el tÃpic bocamoll que diu que domina el tema però no en té ni idea. En condicions normals no fer-li cap cas és optatiu però quan hi ha sequera i bufa el vent és una obligació. De tota manera, no ens creguem tot cofois que ja tenim el culpable i, per tant, el problema resolt. Només cal passejar pel bosc per veure que si no es cremen més hectà rees és ben bé per un miracle. Hi ha brutÃcia, hi ha imprudències, hi ha poca vigilà ncia, hi ha molta urbanització, hi ha massa abocadors incontrolats, hi ha pocs efectius en contra del foc, i ara resultarà que les culpables són les barbacoes mal apagades.
Ada Castells, «Criminalitzar la barbacoa» (Avui, 19 de juliol del 2005)
Tema de la setmana
Mots compostos amb parts del cos