amollar v

Definició

1  Deixar anar afluixant; deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut.

Cada matí amollava el bestiar.

No amollis la corda, o si no, caurà tot.

2  Afluixar, posar un menor esforç en una tasca, empresa, etc.

Al principi és inexorable, però després amolla.

Etimologia

De moll, del llatí mŏllis, ‘tou, flexible, suau’.

Usos

  • —Dorm tranquil, que jo et passaré material. Farem un reportatge sobre l’entorn socioeconòmic de Bernat Ros. Això, despús-demà.
       —I d’ací a tres dies, què?
       —Doncs se l’hauran polit, l’hauran amollat o bé algú reivindicarà el segrest. Quines preguntes li has fet al portaveu?

    Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 36
  • Ningú no parava esment en la curiosa mania de l’Estanislau de recordar aniversaris de difunts. Els parroquians no es sorprenien si el cafeter, en el moment d’omplir-los les copes de licor o de servir-los els cafès, anunciava amb veu compungida i solemne: «Si la salut l’hagués acompanyat, avui, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys», i amollava tot seguit un «No som res» amarat de resignació que solia coincidir-li amb un parpelleig espasmòdic de l’ull dret.

    Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

garbuixtreure (una cosa) de polleguera