A l’estiu el cervell s’espesseeix i la sensibilitat es desfibra. Horaci parlava de la llum rabiosa de l’estiu; Mallarmé, del lúcid hivern. A mi em sembla que aquests adjectius responen a una adequació precisa. Si jo podia practicar una qualsevol concepció de l’estiu, em sembla que coincidiria més amb les idees d’abans d’ara que amb les actuals. No aniria pas a estiuejar per tenir més calor ni per portar ulleres fumades; cercaria la possibilitat de dormir amb una manta al llit.

Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)

Així que la pantalla d’arribades de l’aeroport del Prat va anunciar que el vol d’Air France estava aterrant, la Gina va pujar a collibè del seu pare. Volia, de totes passades, ser la primera de veure la mare quan s’obrissin les portes automàtiques de vidres fumats.

Xavier Bosch, Algú com tu (Barcelona: Planeta, 2015)