Definició
1 Part d’un periòdic reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum; fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament.
2 Obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó.
La seva vida sentimental és un fulletó.
3 Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Etimologia
Usos
Sense la contribució d’aquests senyors, el nostre món mancaria d’ingredients que tothom acostuma a estimar com a importantíssims. A pesar de tot, però, no estarà de sobres que, de tant en tant, frenem el nostre entusiasme per les figures excepcionals. Estem tan habituats a concebre la història com un fulletó, que aquesta inclinació ens porta a sobrevalorar els comportaments singulars. Observem que, en el fons, la major part dels «grans homes» eren, en tant que homes, bastant monstruosos. No ens hauria agradat massa, o gens, la seva companyia. De vegades, els admirem justament perquè no els tenim a prop: perquè no els patim de prop.
Joan Fuster, Diari 1952-1960 (Barcelona: Edicions 62, 1969), pàg. 444El meu segon llibre, Quatre monòlegs, inicia el cicle «ombrívol». Van dir que es tractava d’una imitació guimeraniana. És possible. Era a començaments de segle, Guimerà era l’ídol de les joventuts. Drames rurals, publicats primer en fulletó i després en volum per la revista Joventut, fressa encara més el camí ple de fantasmes dolorosos.
Víctor Català entrevistada per Tomàs Garcés, «Conversa amb Víctor Català», Revista de Catalunya, núm. 26, agost del 1926, reproduïda a Víctor Català, l’escriptora emmascarada, de Margarida Casacuberta (Barcelona: L’Avenç, 2019)
Tema de la setmana
Els diccionaris no solen recollir diminutius (ni augmentatius), però de vegades amb un sufix diminutiu hi ha mots que canvien de significat i llavors sí que hi tenen entrada pròpia. Aquesta setmana en veurem uns quants.