fuig! interj

Definició

Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu.

Fuig, no t’ho creguis pas!

Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’

—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!

Etimologia

Imperatiu del verb fugir, del llatí fŭgĕre, mateix significat.

Usos

  • —Et volia portar uns bombons, però amb tot això…
       —Fuig, home, fuig! No m’has de portar res, a mi…

    Isabel-Clara Simó, La veïna (Barcelona: Àrea, 1990)
  • —A tu encara et fa il·lusió la teva casa nova i estàs en el millor dels mons. Per això si vols el tapís, ja et dic, no vull fer-hi cap negoci; avui dia val deu vegades més del que jo vaig pagar-ne…
       —No, no, Hortènsia, jo te’l compraria pel seu preu… pel seu preu d’ara…
       Fuig, dona; he estat una mica pròdiga sempre. Em sembla que ja no tinc edat per canviar de geni…

    Josep M. de Sagarra, Vida privada (1932)

Tema de la setmana

Interjeccions

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “fuig!”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

brillo!i ara!