Definició
Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu.
Fuig, no t’ho creguis pas!
Sovint s’usa en la frase ‘fuig, home [o dona], fuig!’
—Els rics haurien de pagar més impostos.
—Fuig, home, fuig, ara que he guanyat la grossa!
Etimologia
Imperatiu del verb fugir, del llatí fŭgĕre, mateix significat.
Usos
—Et volia portar uns bombons, però amb tot això…
Isabel-Clara Simó, La veïna (Barcelona: Àrea, 1990)
—Fuig, home, fuig! No m’has de portar res, a mi…—A tu encara et fa il·lusió la teva casa nova i estàs en el millor dels mons. Per això si vols el tapís, ja et dic, no vull fer-hi cap negoci; avui dia val deu vegades més del que jo vaig pagar-ne…
Josep M. de Sagarra, Vida privada (1932)
—No, no, Hortènsia, jo te’l compraria pel seu preu… pel seu preu d’ara…
—Fuig, dona; he estat una mica pròdiga sempre. Em sembla que ja no tinc edat per canviar de geni…
Tema de la setmana
Interjeccions
També, exclamació sentida a Elna amb el verb “marxar”:
Marxa, home, marxa!
A Elna, encara fem servir l’infinitiu arcaic: fúger.