Però sobretot, el que calia remarcar és que aquest entramat legislatiu no deixava de ser artificiós, ja que dessota de les imposicions de la llei escrita formiguejaven els costums, anul·lant-les o transformant-les en la realitat de la vida social.
Pau Viciano, Des de temps immemorial (València: Tàndem, 2003), pàg. 153

I ens reuníem a l’estació FF.VV., dels Ferrocarrils Valencians, i per tant menudets, atrotinats i de via molt estreta, però que és una estació on formigueja la gent de la meitat de l’Horta i del Camp de Túria, tan espessa, que cada menys de dos minuts un tren arriba o se’n va, amb xiulidet bemoll, fent així una densitat de trànsit carriler que cronometradament supera la mateixa Estació Victòria de Londres, mare del ferrocarril i la més activa del món del ferro viari si no es compta, és clar, que certament no es compta, l’Estacioneta nostra del Pont de Fusta.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)