Definició
Boig; que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental; que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc.
El teu amic es comporta com un foll.
És un projecte foll, està condemnat al fracàs.
La dansa folla de les espurnes.
Etimologia
Del llatí fŏllis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’. Altres mots de la mateixa família són enfollir, follia i follet.
Usos
Llorenç Riber ens comenta [a la biografia de Ramon Llull que va publicar a Palma el 1916, amb motiu del sisè centenari: Vida i miracles del reverend mestre i benaventurat màrtir Ramon Llull] que a Blanquerna, novel·la escrita després de llargs viatges, un tal Ramon lo foll, que no és altre que ell mateix, es presenta al Papa i als cardenals d’aquesta manera: «Jo son Ramon lo foll qui venc per manament de l’emperador en esta cort per usar de mon mester e per cercar mos companyons». El Papa respon: «Ramon lo foll, qual és ton estament? I per què dius que en esta cort ets vengut cercar tos companyons?» Al marge d’aquest fragment, el biògraf continua referint-se a Ramon lo foll. Adesiara s’hi afegeix el complement «d’amor», probablement extret del Llibre d’Amic i Amat.
Catalina Bonnín Socias, Ramon Llull, entre la història i la llegenda (Palma: Lleonard Muntaner, 2012), pàg. 21-22
Tema de la setmana
Mots lul·lians per commemorar el VII centenari de la mort de Ramon Llull