No sé quants cops dec haver-li repetit durant les últimes setmanes: «Demana la baixa, amic meu, ningú no et retraurà res; un temps de repòs servirà perquè recuperis els ànims i perquè et vagis fent a la idea». Sempre que li ho dic, el Toni m’escolta amb un rictus d’impaciència i, en acabat, em pega un cop violent a l’espatlla amb la seva manassa de bomber jove però foguejat, com qui diu deixa-ho córrer o jo ja sé el que em faig o no cal donar-hi tantes voltes.

Pere Antoni Pons, «El foc de la venjança», dins Els caus secrets, a cura de Sebastià Bennasar (Palma: Moll, 2013), pàg. 444