Definició
En veu fluixa, baixa; a cau d’orella.
Perquè deixés de plorar li cantava fluixet fluixet cançons de bressol.
També: baix-baixet, baix-baix
Etimologia
fluix — Del llatà fluxus, -a, -um, ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluere, ‘fluir’.
Usos
De tots era sabut que se dedicava a la usura. Deixava doblers a gent de fora Carrer. Tothom estava convençut que el crim va ésser degut a la seva condició d’usurera i comès per gent coneguda, i no un simple robatori perpetrat per externs, com la policia volia donar a entendre. Se va interrogar molta gent, familiars, clients, argenters. Fluixet fluixet, tothom hi deia la seva, però no se va arribar a cap conclusió. Després d’un temps se va veure ben clar que a ningú li interessava aclarir els fets i s’hi va tirar terra damunt.
Conxa Forteza, «El crim del carrer dels Bastaixos», dins Històries del carrer (Palma: Amics dels Arxius de Mallorca, 2006), pà g. 33Com que no deia res, ella, sense deixar de mirar el cel de plom va dir qui t’ha donat permÃs per ficar-te en els meus assumptes.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)
   —És que jo…
   —No, no… —va fer ella, fluixet, fluixet—: Et pregunto qui t’ha donat permÃs.
   —Ningú. —En Valentà va acotar el cap, derrotat.
   —D’acord. Ara jo t’explicaré una cosa.
Tema de la setmana
Mots repetits repetits