Definició
Morir, cessar d’existir.
El malalt ha finat.
(fig.) Hauríem dit que terra, cel, lluna i estrelles havien de finar.
Antigament també es deia «finar sa vida» o «finar sos dies».
Etimologia
De fi, del llatí finis, ‘fi, acabament; límit’.
Usos
Si Margarida Xirgu havia estat sublim en els drames i tragèdies, posada ara a interpretar obres desvergonyides, picants, no hi resultà teatralment inferior. El públic se la menjava en aclamacions. I el seu exemple féu que, al Paral·lel, s’entronitzés el vodevil en els teatres veïns. Qui sap si, paradoxalment, no el deguérem a la Xirgu…
Sempronio, «Margarida Xirgu, catalaníssima», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989), pàg. 116
—De tot això que contes no en deu restar cap testimoni presencial —fa un dels contertulians.
És cert. No en queda cap! Refiant-me’n, vaig intitular «Musa de diverses generacions» la necrologia de l’actriu quan, l’any 1969, finà a l’Uruguai.
Tema de la setmana
«A Palerm, a Sicília, hi ha un dels costums més bells que he conegut. El dia dels morts les criatures porten menges fetes de massapà a les tombes dels familiars (dels seus avis, dels tiets, d’algun germà, o d’un pare…) i hi fan una festa. I, a la nit, són els morts que tornen a casa i porten joguines als nens: morts i vius són una sola família, en l’agraïment i en el respecte, en la memòria del dolor i de la felicitat.» (Francesc Parcerisas, «El valor de la paraula», Serra d’Or, juliol/agost 2004). Aquesta setmana veurem diferents maneres de dir ‘morir’.