Pel que fa a les mans, eren més robustes i amples que les nostres, una característica que tot i que els permetia subjectar amb més fermesa els objectes, els podia dificultar en el moment de dur a terme tasques de més precisió. Potser els neandertals serien criticats per la seva baixa estatura en comparació del seu cos potent.

Gemma Aguilera, Una humanitat extingida (Badalona: Ara Llibres, 2009)

Amb el nadó a les mans la dona es va quedar travada. En acabat, posant-hi molt de compte, el va abraçar amb més fermesa i va emparar-lo al seu cos. El va mirar estirant els bracets amb aquelles mans de joguina als extrems. Va dir-li una paraula bonica i la Isolda va somriure. Es va quedar quieta contemplant-la i va ser llavors quan es va adonar que s’aguantava la respiració. Mentre la nena feia un badall, va deixar que l’aire li entrés lliurement.

Maria Barbal, En la pell de l’altre (Barcelona: Columna, 2014)