—Després m’acostaré a ca la Tomasa per si li cal un cop de mà. Tu vés fent amb la costura i treu una estona a passejar en Joan abans no plogui. Jo ja vindré per fer el sopar.
   —Sí, a ajudar la Tomasa… Tu el que vols és xafardejar —li feia broma l’Aurora.
   —I ara! Si no en sóc pas, de xafardera!
   —Va, mare, que ens coneixem, i qui més qui menys a tothom li agrada fer safareig a la Colònia. A més, s’ha de reconèixer que la Tomasa és molt divertida explicant les coses. Déu n’hi do l’humor que té malgrat tot el que li ha passat. Al taller de vegades ens fa cargolar de riure.

Marta Banús, El safareig dels morts (Barcelona: Columna, 2012)

Com que ens han retallat els drets i ens han furtat els entrepans, a quarts d’onze baixo a esmorzar, i a la tele del bar la compareixença del ministre de torn anuncia una nova bateria de retallades. Abans a la tele hi havia esports, magazins matinals d’aquests de fer safareig o documentals on els lleons es perseguien per la sabana. Ara la rutina televisiva s’ha convertit en un calb antipàtic que anuncia retallades a totes hores, 24 hores d’anuncis institucionals, 24 hores de retallades, un canal 3/24 sencer dedicat a anunciar retallades, o parlant en propietat, «ajustos» a la cultura, «reformes» a la sanitat, «flexibilització» de les prestacions o «simplificació» dels serveis socials.

Albert Forns, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Barcelona: Empúries, 2013)