Definició
Que es plau a xafardejar, a fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa el que sap o creu saber, el que pensa, el que ha sentit a dir, de la vida i dels fets de la gent.
És un xafarder compulsiu, vol saber-ho tot de tots els veïns.
Em va dir que no seria una bona periodista perquè no era prou xafardera.
«No és infreqüent sentir xafardera adreçat a un destinatari masculí: Noi, ets una xafardera terrible, eh?» (Pau Vidal)
Etimologia
Usos
La dona el deixaria entrar, segur; no se li acut la possibilitat contrària: el coneix, sap que és el veí, no hi ha motiu perquè no pensi que si és a l’ampit de la finestra és per un motiu prou justificat. A més, és una xafardera que per res del món no es deixaria perdre una possibilitat com aquella.
Quim Monzó, «La força centrípeta», dins Guadalajara (Barcelona: Quaderns Crema, 1996)—Així gairebé tot Torrelles diu que vostè és una xafardera?
Josep Pla, El carrer Estret (1951), dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
—Sí.
—I, a vostè, què li sembla? Vostè troba que el que la gent diu de vostè és cert?
—A mi, què vol que em sembli? Si vostè diu de mi que tinc cinquanta-vuit anys, que són els que tinc, i que a la bàscula de la farmàcia peso setanta-un quilos, què vol que em sembli? Si em semblés alguna cosa, seria ridícul.
—Així vostè es considera…
—Ja ho pot dir clar. «Així vostè es considera una xafardera.» No és això el que volia dir?
—Exactament.
—Què vol que li digui, pobra de mi? Jo em considero com l’altra gent de Torrelles, entén? Ni més ni menys. Aquí tots som aproximadament iguals. Jo sóc com els altres.
Tema de la setmana
Mots que el castellà ha manllevat al català (xafarder > chafardero)
