Confrontats amb nous infortunis, els refugiats resisteixen a la seva manera, de vegades gràcies a l’ajut dels seus guàrdies francesos, que fan els ulls grossos quan tracten d’evadir-se.

Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)

Amb la guerra mundial i l’entrada dels alemanys a París la nostra situació, com la de tothom, va empitjorar. Jo seguia treballant a ca la mateixa modista i l’Hermínia al mateix taller. I el marit de l’Hermínia seguia figurant com a travailleur agricole en aquell mas, on no posava els peus més que de tant en tant per despistar les autoritats de Perpinyà, que sabien perfectament de què anava tot plegat però feien els ulls grossos.

Rosa Maria Arquimbau, Quaranta anys perduts (1971)