estossar v

Definició

Picar, a algú, i fer-lo caure en terra, mort o sense sentits.

En aquella baralla, en varen quedar dos d’estossats.

Usos

  • Semblava un bon país i vam començar a caminar seguint el curs del riu, però riu amunt car no era cosa de tornar cap a Mar, si de Mar veníem. Mentre el riu baixava nosaltres pujàvem i si ara tampoc no s’entén, busqueu-vos cronista. Vam topar amb un conill com els nostres, potser més gran i tot, i el volíem agafar però ell no ho va voler: s’escapava com els nostres. Algú de nosaltres el va estossar d’un cop de pedra i vam discutir si s’havia d’haver estossat o no i aquella vegada va ser la primera que la gent de l’Astlan es barallava en terres del Vell Astlan, almenys que nosaltres en tinguéssim constància.

    Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968]), pàg. 89

Tema de la setmana

En record d’Avel·lí Artís-Gener (Tísner) (1912-2000)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a la regaladapassadorament