Després de quatre o cinc dies de cel núvol, d’aigua de pluja enduta pel vent i de començar a patir les urpes del fred, s’agraeix un matí així, tot ple de sol. L’estiuet de Sant Martí no falla mai; o sí que falla, i no ens en recordem, d’anys passats, quan el pronòstic de la dita no s’ha complert. Deu ser que som més benèvols amb els sants que amb l’home (o amb la dona) del temps, a qui no n’hi perdonem ni una i, fins i tot, ens delectem amb els seus desencerts.

Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 67

[Lluís] Rabell ha debutat destacant l’ambient «amable» del debat. I ha quedat demostrat en l’intercanvi amb Mas. Ha estat una estona fins i tot entretinguda on ha triomfat el concepte del «sinceròmetre», la màquina que detecta la sinceritat d’una sentència o una expressió.
   Hora de dinar, aprofitaré per passar el sinceròmetre a algunes portades de premsa. A veure si explota (el sinceròmetre, no la premsa). La fi del món que veuen uns, aquí al Parlament és l’estiuet de Sant Martí. Vaja, que res de temporals i inundacions terribles, sinó una mena de primavera. Amb una certa boira, però amb una temperatura agradable.

Iu Forn, «Confirmat: som a l’estiuet de Sant Martí» (El Nacional, 10 de novembre del 2015)