Per a un lector fidel als seus postulats, tradicionals i immobilistes, però profunds i transparents, la transcripció del nostre diàleg li pot semblar bufar i fer ampolles. Pot ésser. Però a mi les seves paraules em resultaven vives i fecundes pel sol fet de sentir-les pronunciar sota la seva entonació ronca i matisada.

Montserrat Roig, «Conversa amb Josep Pla un dia fred de finals de gener» (Serra d’Or, gener del 1972)