Una altra ocupació mil·lenària ha concebut una de les dites que es conserven més vives i actuals a casa nostra: bufar i fer ampolles. Aquesta expressió s’empra per indicar la facilitat amb què una persona fa una determinada cosa. La frase sencera acostuma a ser: «Això és bufar i fer ampolles», que a la vegada implica un sentit de senzillesa a l’acció que es du a terme.
L’origen de la dita és evidentment l’ofici de vidrier, del qual el treball més simple era el de fer ampolles.
Des del segle II aC a la Xina i a Egipte ja fabricaven ampolles pel sistema de bufament. Aquesta tècnica, que encara s’utilitza per fer objectes artesans, consisteix a bufar amb la boca per un tub d’entre 1,20 i 1,50 metres de llargada, a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós, i posar-lo tot seguit en un motlle fins aconseguir un perfecte emmotllament a les seves parets. Immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla.
Segons sembla, aquest sistema de bufament va començar a Síria, d’on va passar a Itàlia durant el segle I de la nostra era, i va revolucionar d’una manera definitiva la indústria del vidre.
També en algunes ocasions es diu: «No tot és bufar i fer ampolles», amb la qual es vol indicar la gran diferència que hi ha entre allò que hom pensa i el que és en realitat, o bé que les coses no s’aconsegueixen sense dificultats.
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 114
Torneu a bufar i fer ampolles
Comentaris recents
com ara
Amb tota la prudència, jo entenc que "com és ara...
com ara
Porto quasi vint anys de la meva VIDA! amb una ELA...
com ara
Dieu que també podem dir "com és ara", llavors l...
ara i adés
Sembla que els catalans fan servir aquesta express...
parotet
https://rodamots.cat/pixavi-ina/...