Definició
1 Expurgar; netejar d’allò que conté de nociu, de sobrer, d’erroni, etc. (un llibre, un imprès, un escrit).
En la segona edició van esporgar d’errors el llibre.
La nostra intenció és esporgar aquesta teoria d’elements accidentals.
2 Retirar les obres que ja són obsoletes (d’una biblioteca, d’un arxiu).
Usos
Què us n’he de dir, de Girona? És, potser, una de les ciutats més plaents de passejar-s’hi del món, amb un centre esporgat de cotxes, amb carrers i places plens d’història i de bellesa i, alhora, amb nervi. Una ciutat amb serveis de capital i ambient de poble, on encara pots sentir els teus propis passos.
Manuel Baixauli, «Gelat de regalèssia» (El País, Quadern [ed. València], 15 d’octubre del 2014)—De manera que he pensat —va continuar en Marc— que igual que em vas ajudar per millorar el meu sex appeal, ara et podries involucrar en la meva educació sexual, que bé que em convindria.
Gemma Lienas, El diari vermell de la Carlota (Barcelona: Empúries, 2004)
Si sabés, pobrissó, que prou feina tenia amb la meva.
M’ho vaig rumiar una estoneta.
—D’acord —li vaig dir—, però amb una condició.
—¿Quina?
—Que no tornis a ficar el nas al meu diari. Te’l deixaré llegir quan l’hagi acabat.
Vaig pensar que, si convenia, l’hi donaria esporgat de les escenes personals.
—Fet —va dir ell—. Moltes gràcies, germana galàctica.
—De res, plom. I ara vés-te’n i deixa’m treballar.
Tema de la setmana
Molts verbs els fem servir en sentit figurat. Alguns d’ells, més en sentit figurat que no pas recte (potser el d’avui no, qui ho sap). Aquesta setmana veurem més verbs usats en sentit figurat. En l’accepció de ‘retirar les obres que són obsoletes d’una biblioteca’ (molt freqüent entre el col·lectiu de bibliotecaris), és un suggeriment de Mercè Martínez, de Barcelona. I en la de ‘podar’, el vam veure tot just divendres.