esporgar v

Definició

Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues; podar.

Ara és l’hora d’esporgar la vinya.

També s’usa en sentit figurat: Esporgar d’errors una teoria, un llibre.

Etimologia

Del llatí expurgare, ‘netejar d’allò dolent o sobrant’. Expurgar és ‘netejar d’allò que conté de nociu, de sobrer, d’erroni, etc., un llibre, un imprès, un escrit’. Més mots de la mateixa família són impuresa, porga, purgar, esporgada, purgatori i purificar.

Usos

  • No sé si tot plegat és una casualitat del destí, però quan s’ha insinuat que els comptes de la Generalitat eren plens de misteris, he pensat de seguida en el que em va semblar que deia en Jaume Batlle, alcalde del govern autònom de Premià de Mar, quan va anunciar que aquest any la Generalitat no tindria diners per esporgar els arbres… del Pati dels Tarongers.

    Martí Rosselló, «Tarongers sota sospita» (El Punt, 8 de gener del 2004)
  • I entre poblat i poblat, en els camps on de tant en tant es distingien un tractor i l’esquelet humà que inevitablement l’acompanyava, tampoc no hi havia cap clapa de conreu recent, cap indicació, per petita que fos, d’una activitat ordenadora, humana. En molts indrets, els herbeis espessos i ufans senyorejaven bancals d’arbres tofuts i despentinats que ningú no esporgava, i els mateixos camins de ferradura començaven a cobrir-se de plantes que els desdibuixaven i acabarien per esborrar-los.

    Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el camp i els pagesos. El d’avui és un suggeriment de Marc Guinjoan, de Riudoms (Baix Camp).

Temes i etiquetes

4 comentaris a “esporgar”

  1. marcel juanchich — Reynès

    Antes de la collita dels préssecs, amb mon pare, el Fergusson i el remolc anàvem a la bosqueta d’Illa de Têt per a esporgar verns i salzes per a fer puntales que sostendrien les branques dels presseguers.

    Respon
  2. Ramon Àvalos — Sabadell

    Sense consultar el diccionari, però recordo quan de jovenet havia anat a fer la verema que també havíem «esporgat presseguers». I no era pas netejar l’arbre de branques sinó les branques de l’excés de fruita. Deixàvem només uns pocs préssecs per branca, no recordo ben bé quants, però força menys dels que espontàniament naixien a les branques. Deien els pagesos que l’arbre no podria amb tants i que, si tiraven tots endavant, podien acabar vinclant o trencant la branca i que en quedar-ne menys creixien més grossos i ufanosos.

    És a dir, que esporgar no només seria netejar una planta de branques inútils o supèrflues, sinó també de fruits, de l’excés de fruits.

    Respon
  3. Xavier Figueras Nogués — Sant Cugat del Vallès

    Esporgar és una paraula molt viva al Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, el Tarragonès i el Penedès. En el treball del camp, és l’activitat de tallar o serrar les rames, branques i redoltes en els arbres i arbusts, mortes, malaltes o sobreres per millorar el vegetal. També es fa servir la paraula ‘podar’, però no tant.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

masover -aesporgar [2]