Definició
Etimologia
D’esmortir, ‘deixar com mort’, ‘perdre els sentits’, de mort, del llatí mortuus, -a, -um, participi de mori, ‘morir’. Més mots de la mateixa família són amortitzar, mortalla, somort, mortificar i immortal.
Usos
Aquesta vegada la decisió havia sigut fàcil: era un color semblant al de la porta d’entrada de la casa on havia viscut quan la mare vivia. I era un color senzill, tranquil i evocador de placideses, de solituds plenes de pau, de l’alegria esmorteïda que devia agombolar els morts dins del taüt.
Antònia Carré-Pons, Com s’esbrava la mala llet (Barcelona: Club Editor, 2018), pàg. 115Quan el cinema va començar a principis del segle XX, la intenció de la música durant les projeccions no era emocionar els espectadors. No. La música es va introduir a les sales amb una finalitat molt més pràctica: esmorteir el soroll dels projectors. Durant aquells anys hi havia un piano i un pianista a cada sala de projecció, preparats per tocar ben fort i silenciar el molest sotragueig d’aquells vells projectors.
Ramon Gener, Si Beethoven pogués escoltar-me (Barcelona: Ara Llibres, 2014), pàg. 23
Tema de la setmana
Mots suggerits pels subscriptors de RodaMots. El d’avui és una proposta de Maria D.G., de Barcelona, que ens va fer arribar aquesta frase de Kafka a la platja, de Haruki Murakami: «El terra és cobert de brolla i de falgueres, que sembla que xuclin la llum esmorteïda amb tota la força de què són capaces» (traducció d’Albert Nolla).
Gràcies per seguir fent-nos reflexionar i apendre coses, en aquest període difícil és un raig de llum que ens fa sortir un momentet de l’ansietat ambient
De fa anys segueixo el vostre mail diari que manté viu la necessitat de millorar el vocabulari. Ho agraeixo de tot cor.
Moltes gràcies.