Definició
Esgarrapada; acció d’esgarrapar, l’efecte.
Em va fer un esgarrap a la cara.
També (encara més breu): arrap; (no tant) arrapada
Etimologia
D’esgarrapar, d’un encreuament entre esgarrar i arrapar, del germànic gòtic hrapôn, ‘arrabassar, arrencar, estirar els cabells’.
Usos
—Què tens al front?
Maria Climent, Gina (Barcelona: L’Altra, 2019)
Em va agradar que em fes aquella pregunta perquè tenia tota una teoria sobre què tenia al front. Resulta que tenia una ferida amb crosta d’un esgarrap que m’havia fet una gata.Va tenir sort que la ciclista amb qui va topar de front visqués allí mateix, en una cruïlla del carrer de Sant Francesc, i que tingués coneixements bàsics de primers auxilis. No és que la trompada fos gaire forta: just prou per fer-lo trontollar, que esvarés en el terra mullat i que caigués un bon bac. S’havia fet mal en un peu i esgarraps al nas i al front que li tenyiren la cara de sang. Ateses les circumstàncies —l’hora, l’oratge— ella va decidir portar-lo a casa seva. Va deixar la bicicleta en l’entrada i el va ajudar a pujar les escales.
Carles Bellver Torlà, La nit mil dos (Barcelona: Tria, 2013), pàg. 57
Tema de la setmana
Mots que tenen dues versions, o fins i tot tres, com el d’avui, que podem escurçar pel darrere (esgarrapada > esgarrap) i pel davant (esgarrap > arrap).
De l’acció d’esgarripar a Palafrugell són esgarrips, sempre en el sentit d’esquinçar.