tec
Mig entrepà, un mos. Un entrepà escarransit i fat, un menjuc. Quatre cosetes per picar, un refrigeri. Quatre i mitja, un pica-pica. I si és a deshora, un piscolabis. Un parell de pessics abans de dinar, un aperitiu. Primer, segon i postres, un àpat. O un repàs. Primer, segon i postres abundosos, amb licors i cafè, un xeflis. I si les menges són bones, un tec. O un tiberi. I si al damunt és festa, un banquet. I si es passen de rosca, traiem el ventre de pena i encara en sobra per a la tornaboda, un festí.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 151

Comentaris recents
pèlag
El diccionari normatiu ha admès les dues formes, ...
d’ara endavant
A Valéncia diem "d'ara en avant" sense la "de"....
fer safareig
Jo, de petita, estiuejava en un poble i anàvem a ...
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...