tec m

Definició

Àpat abundós i bo.

Per celebrar que havien aprovat van fer un tec.

Etimologia

Probablement format de teca, per via regressiva, al seu torn probablement regressiu d’encatacar-se, ‘menjar-se’, encreuament d’atacar-se i encarcanyar-se, i de l’antic entecar-se, ‘contagiar-se’, alteració d’eticar-se, derivat d’ètic, ‘tísic’.

Usos

  • Pel que fa a la teca, hi havia de tot en aquella santa casa. Les menjades eren abundoses en grau superlatiu. Els sacs de mongetes i de patates hi eren estibats com la càrrega d’una nau i mai durant la meva llarga vida no me n’havia cruspit plats tan curulls. I també anava a dojo la llet, sobre la qual nedaven uns totxos impressionants de mantega. Una mena de maons d’uns cinc centímetres de gruix. Quins tecs, Déu méu!

    Sebastià Gasch, París, 1940 (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)

Tema de la setmana

La fruita de la setmana passada ens ha obert la gana… que no farem un tec, aquesta? Pel que fa a l’enigma de la fruita que no encaixava, vegeu-ne el desllorigador al primer enllaç de baix… bon profit! 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ametllaser de vida