Miquel Martí i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els límits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camí
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)

Comentaris recents
patota
Per ací tenim la paraula maganxa , però està ma...
patota
Aprofitant que teniu la setmana enganyívola estar...
patota
Només voldria comentar-vos que en rossellonès ...
patota
No coneixia aquesta paraula, però en canvi conec ...
enganyifa
Vosaltres sí que ens voleu fer veure la lluna en ...