Miquel Martí i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els límits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camí
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)

Comentaris recents
tenir temps
A La Safor igual que a la Vall d'Albaida....
maimó -ona
A l'etimologia es diu que també fa referència a ...
tenir temps
A Ontinyent, cada vegada menys però, per a demana...
de temps en temps
i clares vegades, que ja no se sent? (als diccion...
de temps en temps
L'opinió d'en Xavier Jiménez em sembla encertada...