Miquel Martà i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els lÃmits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camÃ
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)
Comentaris recents
tenir la tia Maria
Per aquà els meus güelos deien Tenir sa ...
tenir la tia Maria
També havia sentit a dir “a casa hi ha pintorsâ...
tenir la tia Maria
Afegida, grà cies! https://rodamots.cat/escreix/e...
tenir la tia Maria
El meu home em comenta q havia sentit a Collbató ...
tenir la tia Maria
L'expressió equivalent que jo conec és "tenir vi...