Josep Maria Llompart
Foll més que foll, aguaita en el mirall
faç de capat o peix en el rostoll;
palla mental et fas i resta el boll
orfe de gra en el teu escarafall.
Hala, valent! Si pots, entra en el ball,
tu, llenguallarg de vent i de soroll;
però jo et dic que flectaràs genoll
i de gairell fotràs cap per avall.
Homic tot nyic que assages vius renills
de poltre en zel, espantador d’ocells,
de papallons percaçador i d’antulls,
no empaitis pus cremors de foguerills,
que saps que als dits no et resten més clavells.
Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.
Josep Maria Llompart, «I el sonet de per riure», dins La Capella dels Dolors i altres poemes (València: Tres i Quatre, 1981)

Comentaris recents
albercoc
Els primers que vaig menjar ja eren BERCOCS. Així...
albercoc
A La Safor diem AMBERCOC. Estar a...
mitja figa mig raïm
Oh! M'ha fet pensar en una cançó de Serge Reggia...
vesprejar
Lidia així una nit amb Lluna seria una nit amb fo...
fosquet
A poqueta nit i a boqueta de nit emprem a La Safor...