Josep Maria Llompart
Foll més que foll, aguaita en el mirall
faç de capat o peix en el rostoll;
palla mental et fas i resta el boll
orfe de gra en el teu escarafall.
Hala, valent! Si pots, entra en el ball,
tu, llenguallarg de vent i de soroll;
però jo et dic que flectaràs genoll
i de gairell fotràs cap per avall.
Homic tot nyic que assages vius renills
de poltre en zel, espantador d’ocells,
de papallons percaçador i d’antulls,
no empaitis pus cremors de foguerills,
que saps que als dits no et resten més clavells.
Passa de tot, vellard, i tanca els ulls.
Josep Maria Llompart, «I el sonet de per riure», dins La Capella dels Dolors i altres poemes (València: Tres i Quatre, 1981)

Comentaris recents
patota
Per ací tenim la paraula maganxa , però està ma...
patota
Aprofitant que teniu la setmana enganyívola estar...
patota
Només voldria comentar-vos que en rossellonès ...
patota
No coneixia aquesta paraula, però en canvi conec ...
enganyifa
Vosaltres sí que ens voleu fer veure la lluna en ...