El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres

Comentaris recents
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...
miranius, miraneies
A casa ho deien de la mateixa manera!...
miranius, miraneies
-Què dius? -Miranius -Què deies? -Miraneies ...
miranius, miraneies
—Com te dius? —Miranius. —Com te trobes?...
miranius, miraneies
A casa l'àvia i la mare ho deien així: -Què di...