El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violà d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importà ncia té el seu violÃ?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pà g. 79
Torneu al violà d’Ingres

Comentaris recents
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...
conèixer-s’hi
Podem dir "Es coneix que és cansada" pel castellÃ...
malapler
de mal plaer, amb disgust, de mala gana; desplaer ...
malagradós -osa
No m'aclareixo amb aquest diccionari... Que vol d...