El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violà d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importà ncia té el seu violÃ?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pà g. 79
Torneu al violà d’Ingres
Comentaris recents
escuranda
Al Rosselló, de l’escuranda en diem: la fregara...
gavarrella
El meu avi ajudat pel meu pare havien pescat amb g...
escuranda
La paraula de hui m'ha fet una il·lusió especial...
prou i massa
La meva à via, en comptes de “ja n’hi ha prouâ...
a tentipotenti
El avis i els pares a Illa de Tet deien "EN TANTA ...