El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres

Comentaris recents
a ranvespre
No l'havia sentit mai, a quina zona es fa servir? ...
mico filós
*mico és un castellanisme: monet / bugiot (si...
dia feiner
Ara els dies de pantaló vell són els festius... ...
dia feiner
En ma casa també déiem dia de pantaló v...
dia feiner
També dia d'ordi, a Eivissa, alm...