El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres

Comentaris recents
albercoc
Els primers que vaig menjar ja eren BERCOCS. Així...
albercoc
A La Safor diem AMBERCOC. Estar a...
mitja figa mig raïm
Oh! M'ha fet pensar en una cançó de Serge Reggia...
vesprejar
Lidia així una nit amb Lluna seria una nit amb fo...
fosquet
A poqueta nit i a boqueta de nit emprem a La Safor...