Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...