Bagots, cabrerots, gotimells

Carles Galdon ens escriu: «Al meu poble, Real de Montroi (la Ribera Alta del Xúquer), els bagots s’anomenen cabrerots.» I Joan Bosch, des de Tolosa de Llenguadoc, ens envia aquest interessant missatge per als qui en vulguin saber més, del vocabulari de la vinya:

Al Rosselló, dels bagots en diem «gotimells» o «gatimells». Pensi que són paraules derivades de «gotim». I com que no coneixem el verb «esbagotar», diem «espigolar».

Ara bé, com que el meu oncle era vinyater, conec també d’altres paraules relacionades amb el món de la vinya i del vi. No sé si són específicament rosselloneses o no. Vet aquí unes quantes, crec que us interessaran:

   podar: tallar els sarments
   poda, podada: acció de podar
   eixirment: sarment
   fogot d’eixirments: feix de sarments
   rabassó: tros de cep tallat
   llaca: renglera de ceps
   entrellaques: espai entre dues rengleres de ceps
   feixa: terrassa que es fa sobre el vessant d’una muntanya per plantar-hi la vinya
   aper: arada
   forcat: peça de l’arada en forma de U. Amb el forcat és impossible llaurar arran dels ceps.
   asta: camatimó de l’arada que es posa del costat dret del cavall. Amb l’asta es llaura més som però més a prop dels ceps.
   rega: solc fet amb l’arada quan es llaura.
   curada: la rega del mig de l’entrellaques (Hi ha dues maneres de llaurar: A l’hivern, la vinya es descalça, amuntegant la terra al mig de l’entrellaques. A la primavera, al contrari, la terra s’amuntega cap als ceps i es deixa un solc al mig de l’entrellaques. Aquest solc és la curada.)
   inxa: empelt
   semal: portadora
   cornaleres: anses d’una portadora
   pals semalers: pals que serveixen a agafar les semals per les anses
   somatejar: transportar les semals plenes a la vora de la vinya, amb els pals samalers
   somaters: els homes que somategen
   mossènyer: cap de colla dels veremadors
   espanadera: malaltia de la vinya que provoca un avortament parcial del grans
   espanar-se: perdre els grans al moment de florir
   espanat: dit d’un raïm que té pocs grans
   esmagencar: treure l’herba sota els ceps
   escocell: clot que es fa sota un cep per treballar-hi la terra
   escocellar: fer els escocells a la vinya
   escocellera: mena d’aixada per a escocellar
   most: suc de raïm
   emmostissar: embrutar amb most
   pitjar el raïm: esclafar els raïms, trepitjant-los
   mamiot: bóta de 6 hectolitres
   trascolar: fer passar el vi d’una bóta a una altra
   duïll: forat per on es treu el vi d’una bóta
   duïllar: fer un forat a una bóta per tastar el vi