Definició
1 Collir les espigues que han quedat en un camp després de la sega.
2 (fig.) Arreplegar allò que un altre ha deixat o triar allò que està barrejat entre altres coses; arreplegar d’ací i d’allà.
He repassat els diaris per espigolar les notícies de la guerra.
«Qui no pot segar, espigola»: vol dir que el qui no fa una feina, en pot fer una altra que doni també profit.
Etimologia
D’espiga, del llatí spica, mateix significat.
Usos
I fins Gabriel Ferrater, malgrat el corrosiu salfumant que gastava, i després de recordar que no hi ha mística, en Verdaguer, sinó tot just catolicisme convencionalment conservador, i després, encara, d’explicar que potser no és possible llegir-se’l sinó només espigolar-lo, s’entreté a glossar el misteriós lirisme i les estranyes il·luminacions líriques que l’ingenu poeta es treia del barret de capellà.
Antoni Puigverd, «‘Tu baixaràs a reposar ab mi’» (El País [Quadern—Catalunya], 24 de gener del 2002)L’article diari o quasi diari té una bona tradició a Catalunya, des de D’Ors a l’Espinàs, passant pels brillants exemples dels periòdics catalans i les ràdios dels anys trenta, però cal reconèixer que és una tasca difícil, amb el perill de caure en purs exercicis literaris que s’aparten ja del periodisme o en gasetilles ornamentades amb acudits puntuals. Com si aquests acudits ens haguessin de fer perdonar el buit de continguts i àdhuc la mala traça a l’hora d’espigolar notícies d’un cert interès.
Oriol Bohigas, «A Isabel-Clara Simó: sense pèls a la llengua» (Avui, 8 de setembre del 2002)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana és justament l’absència de tema: mots espigolats d’ací i d’allà sense cap ànim arreplegador.