El misteri d’aquella mort em semblà un avís, quasi un pressentiment. El Mal sorgeix quan menys l’esperam i tots estam exposats a les seves escomeses. Preguem a Déu i fiem únicament en la seva Misericòrdia. Aquesta regla, que com a sacerdot he predicat sempre, dona Maria Antònia la solia practicar millor que jo.
   —No sé —deia, quan sentia parlar de política— per què vos preocupau d’aquestes coses. No veis que no succeirà sinó allò que ha de succeir? Si només pensàvem en ses coses de cada dia, sense voler disposar d’es futur, crec que tot aniria millor. Per què fer una guerra per lo de Cuba? Ses guerres són un pecat, a part que un s’exposa a perdre-les.

Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961]), pàg. 201

Travessàvem les Rambles per Can Quadros, que encara avui conserva les finestres en forma de grans ventalls xinesos, així com l’inconfusible drac de la façana, i a mig carrer de la Boqueria ja es podia sentir el xivarri dels nois i les noies que esperaven per entrar a les Escoles Guimerà. A les nou en punt, el bidell obria les portes i els nois pujaven escales amunt, cridant i donant-se empentes, mentre les noies, més a poc a poc, protegien els petits de l’escomesa.

M. Rosa Morera, Fragments de la memòria (Barcelona: Viena, 2013), pàg. 24