Definició
1 Topar amb el peu contra un obstacle.
He ensopegat amb una pedra i he caigut.
(fig.) En aquesta empresa he ensopegat amb grans dificultats.
2 Encertar a trobar, endevinar.
El vaig ensopegar a casa seva.
He ensopegat la resposta correcta!
Etimologia
Potser variant d’encepegar (‘ensopegar’, probablement de cep, d’on ‘entrebancar-se amb un cep’) per influx labial de la -p- sobre la e contigua o d’algun mot emparentat amb el castellà i portuguès zopo, ‘esguerrat’, italià zoppo, ‘coix’.
Usos
Fent classe veig que els meus alumnes catalanoparlants pateixen un descoratjament semblant. Quan els retorno un exercici corregit, quan no es reconeixen en l’idioma que han après a llegir i a escriure, quan ensopeguen amb una traducció malaltissa, contínuament es pregunten: ¿sóc un incapaç o és el català que no tira? Jo no sé si els que elaboren els programes de literatura catalana han pensat mai que el primer deure d’una llengua és promoure l’insult i la rialla.
Enric Vila, «El català que repapieja» (Avui, 21 de maig del 2004)Hi ha, posem per cas, la història d’aquells pares que, tenint el sant [Vicent Ferrer] a sopar i res per oferir-li, van optar (hospitalitat obliga) per trinxar el fill i cuinar-lo en un alimentós arròs al forn (segons les versions, la menja: hi ha qui parla d’estofat); abans de cap queixalada, però, les dents d’en Vicent van ensopegar amb un osset de la criatura i… tatxan! la va reconstruir amb gran joia i penediment dels parents (al xiquet només se li notava el mal tràngol per les taquetes de safrà que li van guarnir la pell per sempre més, diuen i conten i expliquen).
Núria Cadenes, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Barcelona: Columna, 2008)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El mot d’avui és una proposta de Jordi Puig i Ripoll, d’Esplugues de Llobregat.