tràngol m

Definició

(fig.)  Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre.

Quan va morir l’avi, la família va passar un bon tràngol.

Etimologia

D’origen incert, probablement derivat dels antics trangolar, trangolir ‘engolir’, i aquests, del fràncic tangon, tanganon ‘atenallar; acusar’ (fr. ant. tangoner ‘empaitar, angoixar’), que hauria pogut donar tangonar, dissimilat en tangolar i influït per estrangular i engolir.

Usos

  • Respecte a la guerra civil, em limitaré a contar una anècdota: una vegada, un personatge de la República, que era amic fraternal meu, em va retreure la meva manca de fe en la victòria. La meva resposta fou aquesta: mai no he cregut que la República pogués sortir victoriosa d’aquest tràngol. Des del primer dia he estat convençut que la seva derrota seria total.

    Eugeni Xammar entrevistat per Montserrat Roig a Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 26
  • S’escapava de casa. Anava a parlar amb el porter, vestit com un trinxeraire, i per a nosaltres era un tràngol haver d’explicar-li, al porter, que el papà no hi era del tot. Deia que l’espiàvem, que el seguíem.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

retreureacaballes