Els meus amics catalans es pensen que escric (si vull, ho faig) mirant la mar, però he descobert, com deia Dylan Thomas, que no hi ha res millor que una bona paret blanca per concentrar-se.
   El nostre apartament, amb veïns dalt i a les bandes, té un petit soterrani fresc i silenciós (a pesar de la bomba d’aigua) on, entre endergues i fòtils, m’he instal·lat i escric.

Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 33

El progrés de les avantguardes era tan ràpid que provocava un gran moviment darrere seu i fins i tot una certa confusió, agreujada per la quantitat de personal civil que no tenia espera per tornar als pobles recentment conquerits valent-se dels mitjans de transport més estrambòtics o simplement a peu, carregats amb les endergues que s’havien endut de casa quan tingué lloc l’abandonament de la població. La constatació d’aquell tràfec feia suposar que la retirada de l’altra zona, encara més precipitada que l’avanç de les tropes nacionals, devia produir un desgavell enorme.

Francesc Grau i Viader, Rua de captius (Barcelona: Club Editor, 2014 [1981]), pàg. 44