Definició
1 Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat; enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d’un arbre o d’un lloc elevat.
Els vaig trobar quan s’encimbellaven pels arbres.
2 Portar (algú) a un alt rang, a una posició elevada.
Etimologia
De cimbell, ‘ocell o objecte que es posa al cim d’un pal i serveix per atraure els ocells que hom caça’, d’un llatí vulgar cymbellum, mena de diminutiu de cymbalum, ‘címbal’, perquè a l’inici el reclam devia ser una campaneta; al resultat fonètic d’aquest mot en català pot haver contribuït una concepció popular del mot com a compost de cim i bell, aplicat a allò que es posa al bell cim d’un pal.
Usos
Pratdip es troba, doncs, al mig d’aquesta orgia de bolets, cabres, perdius, lletugues i maragdes, encimbellada en el vessant d’una muntanya i coronada per un castell en ruïnes. Uns grans prats s’hi estenen als peus, circumstància que degué influir en el nom de la vila, i els voltants són d’una extrema verdor.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 2019 [1960])El dugueren al saló de les recepcions, allà on temps enrere tocà el màgic Chopin. En una tauleta hi havia, encimbellat en un pedestal de caoba envernissada, un vampiris diminutus en or massís, interpretació, artísticament lliure, d’una ratapinyada al·legòrica, realitzada, amb el gust de sempre, per la casa Gumersind Cortès, del carrer de Ferran.
Joan Perucho, Les històries naturals
—Fill meu —digué el marquès—. Heus ací una petita mostra de la nostra entusiasmada admiració. En el pedestal hi ha el nom de tots nosaltres.
Tema de la setmana
Centenari de Joan Perucho + 60 anys de Les històries naturals