posar-se-li la pell de gallina

Definició

(a algú)  Esborronar-se, fer posar els cabells de punta.

Se li posa la pell de gallina quan veu el seu fill cantar.

La pell de gallina és la ‘pell que es troba en un estat caracteritzat per l’erecció dels fol·licles pilosos a causa d’una impressió de fred, de por, d’emoció, etcètera’.

Usos

  • S’anava fent fosc i el sol descendia per a colgar-se darrere les muntanyes. Montpalau decidí que havia arribat el moment tan llargament esperat. O ara o mai. En efecte, era el moment oportú. Feu un senyal indicant la porta del terrible castell, i allà es dirigiren els nostres amics, que mantenien, entre ells, un silenci impressionant. En penetrar al clos del castell se sentí un udol llarg, endolat, funerari, com el d’un llop perdut pels voltants. Se’ls posà la pell de gallina, esgarrifats, i s’aturaren en sec, interrogant-se amb la mirada. Fou uns moments, només; car Montpalau, tement que no es fes massa tard i vingués el capvespre, avançà algunes passes sol.

    Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 2019 [1960])

Tema de la setmana

Si la salut l’hagués acompanyat, demà Joan Perucho hauria fet 100 anys. Per sort, ens queda la seva obra. El mot d’avui és un suggeriment de Jaume Jorba, de Barcelona.

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “posar-se-li la pell de gallina”

  1. Joan Bosch — Elna (Rosselló)

    Això de «posar-se-li la pell de gallina» em sembla una adaptació del castellà. A Elna, no ho diem pas. Nosaltres diem «una cosa fer-li venir pell de gallina a algú», de la mateixa manera que diem «fer venir gratera, fer venir suera», etc.

    Exemple: De nit, el més petit soroll em fa venir pell de gallina.

    Respon
    • Núria Plana — Olesa de Montserrat

      Joan, aquí, sobretot a Barcelona, el català el tenim molt contaminat, com també tenim els permissibles professionals, que es diuen defensors i vetllen pel nostre malalt i decadent idioma.
      Una llàstima, tot plegat.

      Respon
      • RodaMots

        Potser sí que és un calc? A l’Alcover-Moll trobem:

        Pell de gallina: pell esborronada, sia pel fred, sia per la por, per l’emoció, etc. Aleshores me va venir pell de gallina i vaig veure la meva esgarrifança reproduïda en tots els semblants, Ruyra Pinya, i, 80. Els havien pintats d’un color negre de corb brillant que feia posar pell de gallina, Pla Pagesos 57.

        De Ruyra a Pla sembla que passen de «venir» a «posar». Ni l’un ni l’altre usen l’article: «me va venir ∅ pell de gallina», «feia posar ∅ pell de gallina».

        Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

encimbellargallet