clos m

Definició

Lloc o terreny envoltat de parets, reixes, tanques, etc.

Travessaren el clos emmurallat de la vila.

Etimologia

Participi substantivat de cloure, del llatí claudĕre, ‘tancar’.

Usos

  • [23 d’abril de 1956]  Hi ha un patriotisme vigilant en el fons de cada cosmopolita […] Mentre que [el nacionalisme petit] es resigna a vegetar en la modèstia del folklore, en el clos dialectal, el cosmopolita li perdona la vida, perquè sempre és bo de tenir colònies: ara, només que es propose de normalitzar-se, de viure universalment pel seu compte, el cosmopolita s’irritarà i clamarà consternat en nom de vés a saber quins interessos sagrats. En realitat, allò que el cosmopolita defensa és un monopoli nacional.

    Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 47
  • Seguit de prop pels seus perseguidors, el vampir s’internà en el vell clos fortificat. Els perseguidors irromperen dins el castell. Montpalau, com si sabés de cert on havia anat a raure el vampir, cercà les escales que conduïen a la cripta.

    Joan Perucho, Les històries naturals (1960)

Tema de la setmana

Monosíl·labs

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

al voltllosc -a