La masovera li va fer una bona tassa de brou, i, vora el foc, en un bell en sec me la van retornar.
   —I per què va tota soleta pel món en un dia com avui? —li preguntava la dona.
   —Ai, perquè no tinc ningú que m’acompanye.
   —Si vol es pot quedar amb nosaltres —li oferí aleshores el masover.

Enric Valor, «El xiquet que va nàixer de peus», dins Rondalles valencianes 7 (València: Tàndem/Albatros, 1995)

—Au, anem! —digué llavors el gegant posant-se dret.
   Adolfet, tot tremolós i acovardit, es va alçar també. El gegant l’agafà ferrenyament de la mà i el portà on hi havia una barqueta fora de l’aigua.
   El gegant la posà en un bell en sec en la mar; de seguida van pujar-hi tots dos i feren via mar endins durant la nit i el dia…

Enric Valor, «El gegant del romaní», dins Rondalles valencianes 1 (València: Tàndem/Albatros, 1992)