Definició
Plujós; dit del temps, de l’indret, etc., abundant en pluges.
Hi tenen un clima emplujat.
Els llamps esquerdaven el cel emplujat.
Etimologia
D’emplujar-se, ‘posar-se plujós el temps’, de pluja, del llatí vulgar plŏia, llatí clàssic plŭvia, mateix significat. Més mots de la mateixa família són plugim, aixoplugar, plovisquejar, pluvial i plover.
Usos
La iaia Mercè i en Vicenç no tenien pas la intenció de quedar-se a dinar a casa de la Núria, però el xàfec que no parava de caure aquell migdia emplujat de novembre que amenaçava d’estanyar els camps d’aigua els va fer seure a taula amb la Dolors per primera vegada després que ella se n’hagués anat de Monells de la manera més indecorosa.
Antoni Pladevall, Terres de lloguer (Barcelona: Columna, 2006)Pujava pel carrer entre altra gent; molts anaven amb rams de lliris morats i alguns amb ramets de semprevives. Com que estava cansat de la pujada s’havia girat i havia vist més gent amb rams de lliris morats d’aquells que semblen papallones, i entre la mena de claror de la tarda que estava emplujada i el carrer que s’anava enfilant, i sobretot per culpa dels ulls que ja els tenia de vell, havia vist aquell carrer com si fos un riu d’aigua morada que caminés amunt.
Mercè Rodoreda, El carrer de les Camèlies (Barcelona: Club Editor, 1966), pàg. 246
Tema de la setmana
Mots emplujats
A casa nostra “ploïneja”, en el sentit de plovisqueja i també hi ha “moiadines” com a conseqüència de la pluja o d’haver trepitjat un bassal d’aigua.
Al meu País de vegades cern.