Definició
Etimologia
Derivat de l’antic empapar, ‘atipar’, i aquest, de pap, derivat del llatí infantil pappare, ‘menjar’. Més mots de la mateixa família són (ar)repapar-se, papada, papaterra i papu.
Usos
Les has portades nou mesos al ventre, les has parides patint, t’has quedat embadalida contemplant-les mentre els seus llaviets mamaven la llet dels teus pits o veent com somrien dormint, els has eixugat les llàgrimes quan et venien plorant que els fea mal el colze o la panxeta, les has empapussades quan es negaven a obrir-te la boca, t’has rist tu a soles de les mil i una dimonieries i barrabassades que et feen quan eren xicotetes —que ara ja no te’n rius tant—…
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 55Quan tornava la mestra jove, l’ordre es restablia. Ella tenia cura de tot: d’eixugar els ulls als ploraners, de mocar els mocosos, de baixar al corral de la cabra els qui volien fer un riu, d’empapussar els més petits… Tot per dues pessetes al mes.
Artur Bladé i Desumvila, Cicle de la terra natal II. Les primeres descobertes (Valls: Cossetània, 2007)
Tema de la setmana
Verbs formats amb l’infix -uss- (-uss+ar)