repapar-se v

Definició

Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.
També: arrepapar-se

Etimologia

De pap, derivat del llatí infantil pappare, ‘menjar’.

Usos

  • Fins que se n’isqué de la sala estigué resseguint-li les passes. Aleshores, es repapà de nou al seient acaronant-se la barbeta amb aire pensatiu. El dring suau d’una campaneta divulgà entre la clientela que la representació era a punt de començar.

    Ferran Torrent, Un negre amb un saxo (Barcelona: Quaderns Crema, 1987)
  • Les noies eren més atractives del que havia imaginat. Totes dues morenes. (Sense saber ben bé per què, sempre havia imaginat els dúplexs de senyores formats per una de rossa i una de morena, encara que una de les dues fos tenyida.) La més alta —li va dir que es deia Mari— li va demanar, mentre es repapava contra els coixins, que corregués les cortines.

    Quim Monzó, L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)

Un comentari a “repapar-se”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mudamainada